Año Litúrgico

Año Litúrgico

Què és la Litúrgia? 

La litúrgia és la manera de celebrar la nostra fe. No només tenim fe i vivim d'acord amb ella, sinó que la celebrem amb accions de culte en què vam manifestar en forma pública i en comunitat, la nostra adoració a Jesucrist, present amb nosaltres en l'Església.

Què és l'Any Litúrgic?

És el desenvolupament dels misteris de la vida de Crist (naixement, la seva mort i resurrecció) i les celebracions dels sants que l'Església ens proposa al llarg de l'any. És viure i no només recordar la Història de la Salvació. Això es fa a través de festes i celebracions. Se celebren i actualitzen les etapes més importants del pla de salvació. És un camí de fe que ens endinsa i ens convida a aprofundir en el misteri de la salvació. Un camí de fe per recórrer i viure l'amor diví que ens porta a la salvació.

Què són els temps litúrgics?

Són temps en què l'Església ens convida a reflexionar i a viure d'acord amb algun dels misteris de la vida de Crist.

A cada temps litúrgic, el sacerdot es revesteix amb casulla de diferents colors: Blanc significa alegria i puresa. S'utilitza en el temps de Nadal i de Pasqua; Verd significa esperança. S'utilitza en el temps ordinari; Morat significa dol i penitència. S'usa en Advent, Quaresma i Setmana Santa; Vermell significa el foc de l'Esperit Sant i el martiri. S'utilitza en les festes dels sants màrtirs i en la Pentecosta.

Amor

 Amor 

L'amor es pot definir com una sensació  intensa de l'ésser humà caracteritzada per la necessecitat d'estar amb una persona amb la qual sents una atracció i el desig de tenir-la al teu costat.

quan no tens a cap persona al teu costat l'amor es una sola paraula però quan trobes a la teva meitat, és aquesta persona quuii li dona sentit a aquesta paraula.

Halloween i la castanyada

Halloween:

La celebració que avui coneixem com Halloween és una barreja de la festa pagana de Samhain i la festa religiosa del Dia de Tots Sants.

Els pobles celtes d'Irlanda tenien, la nit del 31 d'octubre, un festival conegut com Samhain que significa "fi de l'estiu" i que celebrava el final de l'època de collites i el començament d'un nou any celta, que coincidia amb el solstici de tardor. Des de la perspectiva de la religió wiccan, i tal com passava en moltes altres religions del món antic, aquesta festa representava la mort i renaixement del seu déu, igual que ho feien els camps i la natura.

La castanyada:

La "Castanyada" és una festa popular pròpia de les comunitats de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears que, tradicionalment, se celebrava el dia de Tots Sants tot i que darrerament s'ha anat desplaçant cap a la vigília d'aquest dia, la nit entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre.

Com el Halloween anglosaxó, el Magosto de terres asturianes, lleoneses o gallegues, el Gaztainerre del País Basc o la xaquetía extremenya, la Castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària, vinculada amb ancestrals i ja oblidats cultes pagans.

Bàsicament consisteix en un dinar on es consumeixen castanyes, panellets (un dolç típic de la regió), moniatos i fruita confitada. Tot això regat amb vi moscatell.

A més, per aquestes dates és tradicional la figura de la castanyera, que ven pels carrers castanyes torrades i calentes, habitualment embolicades en paper de diari

TIPUS DE CREUS 

CREU LLATINA

També coneguda com crux ordinària en llatí, és el símbol més utilitzat per les diferents confessions del cristianisme. Representa la mort de Jesucrist i la seva resurrecció posterior, d'acord amb els textos del Nou Testament. Consta de dues segments amb longituds diferents que s'entrecreuen en angle recte, on el segment menor (situat horitzontalment) està en una proporció de tres quarts respecte al més llarg.

CREU PAPAL

És l'emblema oficial de l'oficina Papal. No s'hauria d'utilitzar per ningú més que pel Papa. De les 3 barres es diu freqüentment que representen les 3 creus sobre el Calvari, però més probable és que representin l'església, al món i al Cel.

CREU SATÀNICA 

D'ús en ritus satànics. El signe d'interrogació posa en dubte la deïtat de Déu.

CREU ANCORADA 

És també el símbol de S. Clemente, Papa de Roma, qui va ser lligat a una àncora i llançat al mar per ordre de l'emperador Trajà.

Per als cristians l'àncora és símbol d'Esperança.

LAUBURU 

Els bascos cden Lauburu a símbol de quatre braços que reconeixem com el més representatiu del poble Basc.

És sabut que Malgrat els Diverses formes el lauburu no és de procedència basca, el mateix nom el van fer servir a els romans (Lau buru: quatre caps). Els més antics que és conèixen el País Basc estan a l'província de Biscaia. S'ho Troba freqüentment en vells fèretres i en pedres funeràries, ia les Esglésies, a manera de creu cristiana.

CREU XACANA

La xacana és un símbol mil·lenari originari dels pobles indígenes dels Andes centrals. Posseeix la forma d'una creu quadrada i escalonada amb dotze puntes.Fa referència al Sol i la Creu del Sud, simbolitzant la unió entre el baix i l'alt, la terra i el sol, l'ésser humà i el superior.

CREU CELTA

Creu cristiana amb un anell al voltant de la seva intersecció. Usada en la realització de grans creus monumentals de pedra en el cristianisme d'hora irlandès. No s'ha de confondre amb la creu solar.Creu envoltada per un cercle que simbolitza la unió entre déu i els homes. És de les cruïlles més antigues que existeixen.

CREU DE PENITÈNCIA

Simbolitza el Triomf de Jesucrist sobre la mort.


Posseeix la creu un sudari simbolitzant el que va servir als deixebles de Jesús per baixar el seu cos sense vida de la Creu, i que es col·loca en forma de M per Maria, que és la que porta el sudari.

CREU DE NAIXEMENT

Per als cristians referència el naixement de Jesús i com el seu inevitable destí està escrit des del seu inici. Si girem la creu 90º, no deixa de ser curiosa la similitud que aquesta té amb l'Estrella d'Orient.

CREU CONTRA EL MAL

Gràficament és la combinació d'una creu llatina amb una fletxa com a símbol de lluita.

El resultat gràfic final podria ser la representació d'una espasa de forma esquemàtica.

A dalt els braços de la creu dibuixen l'empunyadura, a sota, la punta de fletxa representa el full tallant i punxant de l'espasa.

Diferències clau entre signes i símbols:

• Els signes tanquen significats més limitats que els símbols.
• Els signes són més descriptius que els símbols.
• Els símbols són representacions mentals de la realitat que es valen de certs elements per representar-la, mentre que els signes moltes vegades són un complement per transmetre informació quan ens comuniquem.
• Els símbols són més subjectius i abstractes que els signes.
• Exemples de signes: els signes del zodíac, @, ¿? ....
• Exemples de símbols: els coloms blanques, les roses vermelles, els cors vermells o rosats, els arc de Sant Martí ...

Si bien es cierto que el origen del nombre es Alex es anglosajón, su verdadero origen es heleno, ya que proviene de Alejandro, denominación que proviene de la Antigua Grecia. Su significado es defensor del hombre, y como tal buscar la armonía y el equilibrio, no solo para él o ella (se trata de un nombre unisex), sino para todo su entorno. Además, es diplomático y apuesta por la serenidad para enfrentarse a su día a día.

Pese a todo, su carácter no solo tiene parabienes, ya que esa diplomacia y armonía no logran que deje de lado cierto punto soberbio que le lleva a ser un tanto egoísta. Es por todo ello que le cuesta encontrar una pareja para toda la vida, aunque finalmente y tras doblegar su carácter, logrará el objetivo de formar la famiia que tanto anhela.

Y es que Alex, que en su juventud tiene como punto fuerte el físico por delante de su capacidad intelectual, logra ser una persona maravilloso en su madurez, época en la que la templanza se instala en su vida para quedarse. En los primeras décadas de su vida, Alex destaca en los deportes, para después interesante por la rama artística.