Simbologia dels regals

 Simbologia dels regals

Els regals (també coneguts com a presents o obsequis), tot i ser materials, intenten transmetre un missatge d'amor o respecte. Quan un amic compra un regal per a un altre i l'hi lliura el dia del seu aniversari, el seu objectiu és aconseguir que se senti estimat i reconegut. En ocasions, de totes maneres, els regals es concedeixen per costum o obligació social, sense que hi hagi un sentiment darrere que els sustente.

Cabe esmentar que el regal és un símbol del qual s'aprofita el mercat per potenciar la presència del masclisme en la societat : per exemple, hi ha joguines per a nens (com pilotes de futbol) i per a nenes (com ser nines), i està mal vist no fer cas d'aquesta distinció. 

És habitual que els regals es concedeixin en el marc d'una promoció o oferta i que, d'una manera o altra, generi un guany per al venedor. Un cas freqüent és que una botiga ofereixi dos productes al preu d'un: el comprador, d'aquesta manera, compra un producte i es porta un altre de regal.

Nadal

NADAL

Per a algunes persones, el Nadal és una època de renaixement, on les persones estableixen i  reforcen els seus vincles afectius. És un “tornar a començar” que es pot relacionar amb un procés d’avaluació d’assoliments i fracassos. També implica un esforç de maduresa, voluntat i desenvolupament per complir els propòsits o metes.

Per a d’altres, l’arribada del Nadal representa un temps de reflexió, de perdonar, de sanar i de tornar a començar. És una època de retrobaments, d’alegria, de compartir i d’estar amb els éssers estimats. Aquest significat es reforça amb la creença, per a la religió catòlica, del naixement de Jesús i de l’amor de Déu per donar el seu fill per salvar la humanitat.

El Nadal, en sí mateix, representa l’amor, la cura i la unió, la reunió de les famílies i l’enfortiment dels vincles afectius. Els personatges propis d’aquesta època, com Santa Claus i els Reis Mags, signifiquen per a molts els pares benefactors que ajuden la gent i impliquen generositat.

Aquesta celebració no només es pot relacionar amb el cristianisme o catolicisme, ja que s’ha d’entendre com el cicle de la vida, on aquests símbols representen les condicions de l’ésser humà, és a dir, quan tot acaba i tot comença. En aquest cicle es guanyen coses i també se’n perden, l’ésser humà pren consciència que està viu però, de la mateixa manera, pot morir, per tant també es pot veure com a una època de pèrdua.

En el seu origen, el Nadal és un símbol de pau, un moment de retrobament, un temps per compartir, per ser més generós, per visitar i estar en família. Però per a moltes persones s’ha convertit en una experiència materialista. Es compra molt, es menja i es beu en excés, es plora pels que ja no hi són, es viatja sense ganes per poder repartir-se entre la família política i la pròpia i suposa una feina addicional el fet d’organitzar dinars, sopars i compres. Passi el que passi, hem de tenir clar que no estem obligats a ser feliços al Nadal.

Año Litúrgico

Año Litúrgico

Què és la Litúrgia? 

La litúrgia és la manera de celebrar la nostra fe. No només tenim fe i vivim d'acord amb ella, sinó que la celebrem amb accions de culte en què vam manifestar en forma pública i en comunitat, la nostra adoració a Jesucrist, present amb nosaltres en l'Església.

Què és l'Any Litúrgic?

És el desenvolupament dels misteris de la vida de Crist (naixement, la seva mort i resurrecció) i les celebracions dels sants que l'Església ens proposa al llarg de l'any. És viure i no només recordar la Història de la Salvació. Això es fa a través de festes i celebracions. Se celebren i actualitzen les etapes més importants del pla de salvació. És un camí de fe que ens endinsa i ens convida a aprofundir en el misteri de la salvació. Un camí de fe per recórrer i viure l'amor diví que ens porta a la salvació.

Què són els temps litúrgics?

Són temps en què l'Església ens convida a reflexionar i a viure d'acord amb algun dels misteris de la vida de Crist.

A cada temps litúrgic, el sacerdot es revesteix amb casulla de diferents colors: Blanc significa alegria i puresa. S'utilitza en el temps de Nadal i de Pasqua; Verd significa esperança. S'utilitza en el temps ordinari; Morat significa dol i penitència. S'usa en Advent, Quaresma i Setmana Santa; Vermell significa el foc de l'Esperit Sant i el martiri. S'utilitza en les festes dels sants màrtirs i en la Pentecosta.

Amor

 Amor 

L'amor es pot definir com una sensació  intensa de l'ésser humà caracteritzada per la necessecitat d'estar amb una persona amb la qual sents una atracció i el desig de tenir-la al teu costat.

quan no tens a cap persona al teu costat l'amor es una sola paraula però quan trobes a la teva meitat, és aquesta persona quuii li dona sentit a aquesta paraula.

Halloween i la castanyada

Halloween:

La celebració que avui coneixem com Halloween és una barreja de la festa pagana de Samhain i la festa religiosa del Dia de Tots Sants.

Els pobles celtes d'Irlanda tenien, la nit del 31 d'octubre, un festival conegut com Samhain que significa "fi de l'estiu" i que celebrava el final de l'època de collites i el començament d'un nou any celta, que coincidia amb el solstici de tardor. Des de la perspectiva de la religió wiccan, i tal com passava en moltes altres religions del món antic, aquesta festa representava la mort i renaixement del seu déu, igual que ho feien els camps i la natura.

La castanyada:

La "Castanyada" és una festa popular pròpia de les comunitats de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears que, tradicionalment, se celebrava el dia de Tots Sants tot i que darrerament s'ha anat desplaçant cap a la vigília d'aquest dia, la nit entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre.

Com el Halloween anglosaxó, el Magosto de terres asturianes, lleoneses o gallegues, el Gaztainerre del País Basc o la xaquetía extremenya, la Castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària, vinculada amb ancestrals i ja oblidats cultes pagans.

Bàsicament consisteix en un dinar on es consumeixen castanyes, panellets (un dolç típic de la regió), moniatos i fruita confitada. Tot això regat amb vi moscatell.

A més, per aquestes dates és tradicional la figura de la castanyera, que ven pels carrers castanyes torrades i calentes, habitualment embolicades en paper de diari

TIPUS DE CREUS 

CREU LLATINA

També coneguda com crux ordinària en llatí, és el símbol més utilitzat per les diferents confessions del cristianisme. Representa la mort de Jesucrist i la seva resurrecció posterior, d'acord amb els textos del Nou Testament. Consta de dues segments amb longituds diferents que s'entrecreuen en angle recte, on el segment menor (situat horitzontalment) està en una proporció de tres quarts respecte al més llarg.

CREU PAPAL

És l'emblema oficial de l'oficina Papal. No s'hauria d'utilitzar per ningú més que pel Papa. De les 3 barres es diu freqüentment que representen les 3 creus sobre el Calvari, però més probable és que representin l'església, al món i al Cel.

CREU SATÀNICA 

D'ús en ritus satànics. El signe d'interrogació posa en dubte la deïtat de Déu.

CREU ANCORADA 

És també el símbol de S. Clemente, Papa de Roma, qui va ser lligat a una àncora i llançat al mar per ordre de l'emperador Trajà.

Per als cristians l'àncora és símbol d'Esperança.

LAUBURU 

Els bascos cden Lauburu a símbol de quatre braços que reconeixem com el més representatiu del poble Basc.

És sabut que Malgrat els Diverses formes el lauburu no és de procedència basca, el mateix nom el van fer servir a els romans (Lau buru: quatre caps). Els més antics que és conèixen el País Basc estan a l'província de Biscaia. S'ho Troba freqüentment en vells fèretres i en pedres funeràries, ia les Esglésies, a manera de creu cristiana.

CREU XACANA

La xacana és un símbol mil·lenari originari dels pobles indígenes dels Andes centrals. Posseeix la forma d'una creu quadrada i escalonada amb dotze puntes.Fa referència al Sol i la Creu del Sud, simbolitzant la unió entre el baix i l'alt, la terra i el sol, l'ésser humà i el superior.

CREU CELTA

Creu cristiana amb un anell al voltant de la seva intersecció. Usada en la realització de grans creus monumentals de pedra en el cristianisme d'hora irlandès. No s'ha de confondre amb la creu solar.Creu envoltada per un cercle que simbolitza la unió entre déu i els homes. És de les cruïlles més antigues que existeixen.

CREU DE PENITÈNCIA

Simbolitza el Triomf de Jesucrist sobre la mort.


Posseeix la creu un sudari simbolitzant el que va servir als deixebles de Jesús per baixar el seu cos sense vida de la Creu, i que es col·loca en forma de M per Maria, que és la que porta el sudari.

CREU DE NAIXEMENT

Per als cristians referència el naixement de Jesús i com el seu inevitable destí està escrit des del seu inici. Si girem la creu 90º, no deixa de ser curiosa la similitud que aquesta té amb l'Estrella d'Orient.

CREU CONTRA EL MAL

Gràficament és la combinació d'una creu llatina amb una fletxa com a símbol de lluita.

El resultat gràfic final podria ser la representació d'una espasa de forma esquemàtica.

A dalt els braços de la creu dibuixen l'empunyadura, a sota, la punta de fletxa representa el full tallant i punxant de l'espasa.