Halloween i la castanyada

Halloween:

La celebració que avui coneixem com Halloween és una barreja de la festa pagana de Samhain i la festa religiosa del Dia de Tots Sants.

Els pobles celtes d'Irlanda tenien, la nit del 31 d'octubre, un festival conegut com Samhain que significa "fi de l'estiu" i que celebrava el final de l'època de collites i el començament d'un nou any celta, que coincidia amb el solstici de tardor. Des de la perspectiva de la religió wiccan, i tal com passava en moltes altres religions del món antic, aquesta festa representava la mort i renaixement del seu déu, igual que ho feien els camps i la natura.

La castanyada:

La "Castanyada" és una festa popular pròpia de les comunitats de Catalunya, Aragó, València i les Illes Balears que, tradicionalment, se celebrava el dia de Tots Sants tot i que darrerament s'ha anat desplaçant cap a la vigília d'aquest dia, la nit entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre.

Com el Halloween anglosaxó, el Magosto de terres asturianes, lleoneses o gallegues, el Gaztainerre del País Basc o la xaquetía extremenya, la Castanyada prové d'una antiga festa ritual funerària, vinculada amb ancestrals i ja oblidats cultes pagans.

Bàsicament consisteix en un dinar on es consumeixen castanyes, panellets (un dolç típic de la regió), moniatos i fruita confitada. Tot això regat amb vi moscatell.

A més, per aquestes dates és tradicional la figura de la castanyera, que ven pels carrers castanyes torrades i calentes, habitualment embolicades en paper de diari